Canvi de barri
Per a la gent de la llibreria La Traca
Ens canviem de barri: de Benimaclet a Russafa. Comencem l’inici d’un trajecte que, de cop i volta, obri la caixa dels records des d’on ixen carrers, cases, olors, itineraris…i sobretot persones. Rostres amables, quotidians, que acaben formant part d’un mateix, de “la vida diària” que se sol dir: la fruiteria, els veíns de baix, la veina vella que ja no està, el quiosquer republicà i Eva, la dona que ven creïlles i cebes d’un tros d’horta que encara dóna què fer. D’entre tot aquest paisatge humà dibuixat sobre el mapa de la ciutat, hi destaca, però, un lloc d’arribada i d’encontre: la gent de la llibreria “La Traca”.
Tot recollint l’esperit creador de valencians pretèrits lligats a la cultura del seu poble, aquest espai, on no només es vénen llibres sinó que aquests es presenten com a excusa per a regalar vida i oferir el millor que es té, se’ns ha quedat marcat a la memòria. Se’ns ha quedat escrit a foc el somriure agradable, sincer, la sensació d’estar a casa, parlant una mateixa llengua, utilitzant un mateix alfabet –de futur, que diu una cançó.
Tanmateix, ara que el canvi ja és segur ens ve un dubte: canviem de barri -sí, ara ja està fet-, però, podrem canviar de llibreria? Ens costa imaginar una vida sense “La Traca” al costat de casa: eixir al carrer i escoltar aquella remor humana que desperta ments i obri els cors.
Cada matí, en alçar-se les portes d’aquest tros de vida, s’inicia un nou capítol, millor que l’anterior, amb els seus personatges que creixen per dins i per fora, amb la nouvinguda de personetes que creixeran entre llibres, sempre els llibres, oferits per les sàvies mans dels qui coneixen i mostren als altres la màgia de les paraules.
Com ja hem dit, guardarem el vostre record a un lloc visible; ens l’emportem posat, sense embolicar, ben a prop de la pell. No siga que se’ns perda entre tanta caixa.
Per a nosaltres ha estat un veritable plaer compartir les pàgines d’aquesta història encara sense final.
Moltíssimes gràcies.
"El meu barri"
Una veïna ens ha cedit aquest text recuperat de la seus infantesa on descriu com ha canviat el barri i com, alhora, ha continuat sent el mateix, ja que és el lloc del present des del qual es mira el passat; no sense un poc de nostàlgia fugissera i de
paisatgisme estellesià... Vosaltres mateix!
El meu barri per Rosa
"Tanque els ulls i em veig jugant xicoteta, en camps de terra i pedra, corrent entre els solcs de l’horta i amagant-nos en el ramatge de la xufa. O quan per anar a l’escola havíem de travessar tot un camp llaurat, acostumant-se a eixe olor tan particular que desprenia la terra.
Encara tinc gravat a la retina com eren els sòls, les séquies que botàvem, el tren de fusta, les “manis” per a construir escoles, les casetes verdes del mercat, els carrers obscurs sense “tanta” farola, els arbres ja talats del meu carrer, els ionquis que t’espantaven sense voler, que ern els fills de les veïnes, als qui mai vaig tornar a vore. Quant ha canviat el barri. Fa trenta anys, encara xicotet i innocent, s’obria pas poc a poc a la ciutat, amb les seues hortes i descampats. Creixia com el meu germà, xicotet i forà al “progrés”, que li arrancaria el seu camp de futbol per a construir allí mateix finques de sis altures i avingudes plenes de cotxes per on ja no es pot jugar a la pilota.
Tot això era el barri, tot açò és ara el meu barri."
(Aparegut a la revista del barri
Plan B, 2, octubre 2006)
"Espai Nòmada Alliberat per la Cultura" ENAC
Però els conflictes també són capaços de provocar debats i noves formes i llenguatges per tal de superar els condicionants de cara a la potenciació de la creativitat. Mostra d'aquesta creativitat que afecta l'espai urbà i que "repensa" l'actuació sobre aquest principalment, podria ser aquest
espai itinerant -ENAC- que ha vingut al barri per tal de passar l'hivern i superar les crueses del gèlid asfalt! Basat en experiències sorgides de les protestes a Barcelona contra la invasiçó d'Iraq, el passat 22 de desembre es va presentar aquesta nova aposta de gent anònima, nòmades, sense documentació i sense fronteres.
Conflictes
L'espai urbà esdevé l'escenari de tensions socials amb actors múltiples i amb interesos contraposats i enfrontats. Tots, però, obligats a compartir mínimament carrers i places en un interval de 24 hores al dia, set dies a la setmana, 365 dies per any (amb les seues corresponents nits i matinades...).
La diversitat d'interesos de què parlàvem i la diversitat d'interesos en lluita i del tot allunyats (incomunicats) genera
conflictes amb
repercussions i conseqüències que afecten l'espai i les persones que allí hi viuen.
Xarxa urbana
La ciutat es comunica, els barris dialoguen els uns amb els altres, s'expliquen les històries que ocorren a les seues gents; del boca a orella, es passa al paper, al qual se li afegeixen imatges, paraules i experiències diverses.
Un exemple d'aquesta comunicació és el periòdic -gratuït-
xarxa urbana, que recull un ampli ventall de notícies, lluites i esperances que circulen de carrer en carrer i que sovint són ignorades pels "mass media" amb l'objectiu, possiblement, d'impedir que els problemes de cada dia i del propi entorn no arriben a ser qüestionats.
Contra l'aïllament comunicació!
Mitjans de comunicació
Per a la pràctica de classe hem de fer una llista d'adreces de mitjans de comunicació digitals que foren consultables mentre treballem, llegim, etc., el nostre bloc:
vilaweb,
indymedia,
valencia.indymedia,
l'Avanç podrien servir en un nivell local o nacional tot i que també tenen seccions d'internacional; per exemple, indymedia té seccions locals a tot el món. La
bbc o la
cnn per al món anglosaxó i europeu en general.
D'altra banda, he trobat un recull elaborat per la Generalitat de Catalunya on es poden trobar
enllaços nombrosos i de diferent tipus i origen; tots digitals.
Carles Salvador surrealista
"La vida podria ésser la mort, però el son que és part necessària de la vida -amb el permís dels savis alemanys- té els caires de la mort i dubtem si no ho és, en efecte.
No pot ésser la vida, perquè adormits com som no sabem res dels colps del cor, ni del to del nostre respir tranquilíssim. Ara mateix que taquen la blavor del cel aqueixos dos corbs de blavura pausada, i que la seua trajectòria dividix en dues parts el nostre cos estirat, no hi ha gens d'adonació i ens sap mal perquè guardàvem fa temps una salutació amable al senyor corb, en cas d'aguaitar-lo, ja que és confrare nostre en la civilitzada afecció a gustar la carn morta. I ni sabem de les pessigolles que fa la ruera de formigues brunes que passeja la nostra faç buscant potser un cau on niar, ni tenim esment del tavà brunzidor que musiqueja vora l'orella dreta posant en perill la continuïtat del son,
Som tan enfora del món que talment semblem en el paradís de la mort."
Elogi del xiprer, 1929
Text extret de la Gramàtica valenciana de l'autor que fa cinc cèntims de la seua producció poeticonarrativa surrealista, rara avis en el panorama poètic valencià de 1929.
A l'altra banda de l'oceà Atlàntic,
Lorca escrivia
Poeta en Nueva York.
barriodelcarmen.net
En aquesta pàgina trobareu un
portal d'informació/comunicació del barri del Carme a la ciutat de València. Està fet des del propis habitants del Carme -els diurns i els nocturns i els que estan de pas...- i és una bona mostra de com l'espai real esdevé espai virtual amb unes noves maneres de fer i de ser.
Comunicació des de la comunitat? Podria ser una bona alternativa a la construcció vertical de la informació proposada pels "mass media".
Carles Salvador
Un personatge d'aquells que es consideren "il·lustres" és el gramàtic, professor i poeta -en aquest cas, l'ordre dels factors no altera el producte-
Carles Salvador qui, allà pels temps d'una cosa que es deia Segona República, es dedicava a l'activisme cultural i polític en favor dels valencians.
Va viure a Benimaclet on alguns encara el recorden com a mestre de l'escola en la llarga nit del franquisme: un carreró del barri porta el seu nom.
Benimaclet a la wikipèdia
Us pose un enllaç a la
wikipèdia que parla de
Benimaclet sobretot de la seua història i un cert caràcter particular que d'aquesta s'esdevé.
D'altra banda, paga la pena conéixer, si no la coneixíeu ja, la wikipèdia: una enciclopèdia a la xarxa creada pels propis ususaris. Els avantatges són ben interessants ja que s'hi publica informació i punts de vista difícils de trobar en una encicloèdia "a l'ús", però també hi ha alguns desavantages. Vegeu el concepte de "vandalisme".
Vídeo València
Passejant pel
youtube m'he trobat aquest bonic
vídeo sobre la ciutat de València. Una ciutat molt bonica i ben pentinada per als turistes però, us heu fixat que no hi apareix ni una sola persona? Podria servir com a exemple de la ciutat que s'està construint: d'aparador, de cara a fora i -possiblement- com a resultat d'algun complex d'inferioritat basat en la necessitat d'autolloança contínua.
Crec que va ser
Ferran Torrent qui va dir que València era "el poble amb més ciutats..." Les paraules d'aquest autor, que tant ha tractat València més enllà de la ficció literària de les seus novel·les, ja ho diuen tot.
Vinga, feu-li una ullada i em dieu què us sembla la vista aèria del "cap i casal"!
resistència
paisatge urbà?
Al meu barri, encara sobreviu algun tros de terra sense asfalt que contrasta amb l'avanç dels edificis i els nombrosos vials que passen per damunt de segles d'història viva. Una imatge val més que mil carreteres asfaltades...
habitatge
Al meu barri el tema de l'
habitatge és paradigmàtic del que ocorre a la resta de la ciutat i a altres de l'estat espanyol. En cosa de pocs anys els preus tant del lloguer com de la compra d'un pis han experimentat una pujada brutal! El debat continua obert i no pareix que s'albiren solucions a curt termini: moltes promeses i pocs fets!
Estem fent un
màster a la UV coordinat pel IIFV.
El meu primer enllaç
Visc a
Benimaclet
Ara i ací
El més probable és que aquest bloc es dedique al meu barri d'adopció, com ja he dit: les persones, els carrers, les hortes, les olors, la meua veïna de 86 anys, etc. Estaria bé recolzar allò que es diu amb textos de qualsevol tipus, imatges, vídeos, relats...
Continuarà
